1 de febr. 2011

una gota de cel.


Aquest amor que t’arrossega
i tot s’ho emporta,
i una gota de cel ens ha caigut al damunt.
Per què passen els dies,
sense constància de les hores?

Quan vinguis demà,
tot serà nou llavors.

Aquest amor,
que fa embogir a qui el trasllada.

8 comentaris:

  1. Senzilla meravellosament...genial.

    ResponElimina
  2. Gràcies zel... i benvingut/da al gronxador

    ResponElimina
  3. Aquest amor que tot ho arrossega com una torrentada!

    ResponElimina
  4. No et sabia.
    Al seguir-me m'has donat l'oportunitat de conèixer el que escrius, i tot m'arriba.

    Gràcies.

    ResponElimina
  5. Els somnis sempre gronxen quan prenen forma de poema.
    I l'amor, quan no toca de peus a terra, també és un somni.

    ResponElimina
  6. Sargantana, esgarrifança compartida :)
    Jordi, les torrentades tot ho traslladen.
    Elvira, ara ja ens saps i nosaltres a tu també...ens anirem arribant, gràcies a tu .
    Olga, el nostre amor de complidors de somnis ho és sempre, fins i tot quan trepitgem la terra per deixar petjada

    ResponElimina
  7. Ès immens i molt sentit, d' aquells sentiments als que tornem de tant en tant per assaborir els moments que ens quedan entre la llengua i el paladar i son instants sublims d' intimitat amb nosaltres mateixos.

    ResponElimina