1 de març 2011

vertigen

Des del cim
d'aquestes amables
escales de cargol,
miro avall, respiro,
estenc els meus braços
i em sotmeto al cridaner
somriure de les pedres.

5 comentaris:

  1. realment fa vertigen la idea...un veritable malson...molt encertat l'ús de l'adjectiu "amable" que contrasta amb la idea terrible de caure o llençar-s'hi escales avall... el poema té un to angoixant... m'agrada, està molt ben escrit ;)

    ResponElimina
  2. He tingut la sensació de mareig, potser per les escales de cargol, potser pel vertigen de trobar-me al cim i mirar avall...

    ResponElimina
  3. vertigen, mareig, escales ...millor sempre mirar amunt i agafar-nos fort per si de un cas :), gràcies Núria i Guspira :)

    ResponElimina
  4. Mentre només somrigui les pedres, rai...
    Bona poesia!

    ResponElimina