14 de jul. 2011

Fora del cove.

La seva tendresa era infinita,

poruc i vergonyós,

pobre cadell,

tenia por de molestar els altres

o de ser rondinat per sa mare.

Mai ni un lladruc...

així el vam trobar,

arraulit fora del cove,

mort, fred, rígid,

amb una ganyota com un somriure

i, a les seves retines, la imatge:

la mare i els altres cadells

donant-li l'esquena.

3 comentaris:

  1. Pobrissó, quin poema més tendre, igual algun de més ford que ell el va fer fora, és la imatge de la desolació...i són tan bonics els cadells.
    Gràcies per deixar-me quedar. Aviat faré una paradeta per descansar, sobretot, la vista....
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  2. Quina imatge més trista. Pobrissó.
    un petó

    ResponElimina
  3. Pobre...sí, a vegades un mateix es discrimina fins a morir, només per no ser capaç d'alçar la veu...o fer un lladruc.

    ResponElimina