Malefici

Lentament fas les últimes vagues

al nus que tot ho deslligarà,

mentre descabdelles una història

teixida fa molt, un dia, al carrer,

sota un malefici zíngar,

quan la llum del sol

encara no havia gosat

petonejar la blancor de la teva pell.

Les llàgrimes que van rodolar llavors

van segellar la realitat d'un compte enrere

Cremalleres

Ferides que costen de tancar,

cicatrius que s'eternitzen,

marques inesborrables,

no volgudes, ni esperades,

però presents al cos

com marques d'una mossegada,

com una cremallera tancada,

com el lacre d'una carta antiga,

com el volcà adormit

que comença a fumejar...

callem i deixem que dormi

no fos cas que las velles ferides

que encara tenim al cos

obrissin llurs cremalleres

i tornessin els dolors

i els mals pensaments,

la buidor i la por,

la solitud i la no son.

Mirem les cicatrius

i deixem-les com a record

del que mai més no volem.

Fora del cove.

La seva tendresa era infinita,

poruc i vergonyós,

pobre cadell,

tenia por de molestar els altres

o de ser rondinat per sa mare.

Mai ni un lladruc...

així el vam trobar,

arraulit fora del cove,

mort, fred, rígid,

amb una ganyota com un somriure

i, a les seves retines, la imatge:

la mare i els altres cadells

donant-li l'esquena.

Fronteres

Raigs x,

ones sonores,

riures enllaunats,

princeses del poble,

finals de champions...

fronteres invisibles

que ens separen...

Les úniques?

amb tu

Sé que dorms,

et miro,

gaudeixo el ritme

de la teva respiració

serena,

profunda i màgica,

tal com ets tu.

M’emociono,

inspiro fons,

no somnio...

ja puc dormir.

vertigen

Des del cim
d'aquestes amables
escales de cargol,
miro avall, respiro,
estenc els meus braços
i em sotmeto al cridaner
somriure de les pedres.

Poesia mòbil

Com un globus al cel,
un núvol a la mà d'un nen,
cavall d'orelles multicolors,
la taula esdevinguda aquari i granja:
poesia mòbil,
això ets tu.