realment fa vertigen la idea...un veritable malson...molt encertat l'ús de l'adjectiu "amable" que contrasta amb la idea terrible de caure o llençar-s'hi escales avall... el poema té un to angoixant... m'agrada, està molt ben escrit ;)
He tingut la sensació de mareig, potser per les escales de cargol, potser pel vertigen de trobar-me al cim i mirar avall...
vertigen, mareig, escales ...millor sempre mirar amunt i agafar-nos fort per si de un cas :), gràcies Núria i Guspira :)
Mentre només somrigui les pedres, rai...Bona poesia!
i fa mal?
realment fa vertigen la idea...un veritable malson...molt encertat l'ús de l'adjectiu "amable" que contrasta amb la idea terrible de caure o llençar-s'hi escales avall... el poema té un to angoixant... m'agrada, està molt ben escrit ;)
ResponEliminaHe tingut la sensació de mareig, potser per les escales de cargol, potser pel vertigen de trobar-me al cim i mirar avall...
ResponEliminavertigen, mareig, escales ...millor sempre mirar amunt i agafar-nos fort per si de un cas :), gràcies Núria i Guspira :)
ResponEliminaMentre només somrigui les pedres, rai...
ResponEliminaBona poesia!
i fa mal?
ResponElimina