Lentament fas les últimes vagues
al nus que tot ho deslligarà,
mentre descabdelles una història
teixida fa molt, un dia, al carrer,
sota un malefici zíngar,
quan la llum del sol
encara no havia gosat
petonejar la blancor de la teva pell.
Les llàgrimes que van rodolar llavors
van segellar la realitat d'un compte enrere
La vida en té.
ResponEliminaPotser una malefici de llàgrimes en aquesta pell ...
ResponEliminaSalutacions.
Curiós això d'un nus que ho deslliga tot...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
També vull nusos que deslliguin!.
ResponElimina