Sargantana, esgarrifança compartida :) Jordi, les torrentades tot ho traslladen. Elvira, ara ja ens saps i nosaltres a tu també...ens anirem arribant, gràcies a tu . Olga, el nostre amor de complidors de somnis ho és sempre, fins i tot quan trepitgem la terra per deixar petjada
Ès immens i molt sentit, d' aquells sentiments als que tornem de tant en tant per assaborir els moments que ens quedan entre la llengua i el paladar i son instants sublims d' intimitat amb nosaltres mateixos.
Senzilla meravellosament...genial.
ResponEliminaGràcies zel... i benvingut/da al gronxador
ResponEliminam'esgarrifa...
ResponEliminaprecios!
Aquest amor que tot ho arrossega com una torrentada!
ResponEliminaNo et sabia.
ResponEliminaAl seguir-me m'has donat l'oportunitat de conèixer el que escrius, i tot m'arriba.
Gràcies.
Els somnis sempre gronxen quan prenen forma de poema.
ResponEliminaI l'amor, quan no toca de peus a terra, també és un somni.
Sargantana, esgarrifança compartida :)
ResponEliminaJordi, les torrentades tot ho traslladen.
Elvira, ara ja ens saps i nosaltres a tu també...ens anirem arribant, gràcies a tu .
Olga, el nostre amor de complidors de somnis ho és sempre, fins i tot quan trepitgem la terra per deixar petjada
Ès immens i molt sentit, d' aquells sentiments als que tornem de tant en tant per assaborir els moments que ens quedan entre la llengua i el paladar i son instants sublims d' intimitat amb nosaltres mateixos.
ResponElimina