15 de jul. 2011
Cremalleres
Ferides que costen de tancar,
cicatrius que s'eternitzen,
marques inesborrables,
no volgudes, ni esperades,
però presents al cos
com marques d'una mossegada,
com una cremallera tancada,
com el lacre d'una carta antiga,
com el volcà adormit
que comença a fumejar...
callem i deixem que dormi
no fos cas que las velles ferides
que encara tenim al cos
obrissin llurs cremalleres
i tornessin els dolors
i els mals pensaments,
la buidor i la por,
la solitud i la no son.
Mirem les cicatrius
i deixem-les com a record
del que mai més no volem.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
només hi ha un camí possible, les cicatrius són el record d'un temps passat, cal buscar el futur en l'esperança del que realment volem, segurament ser feliços
ResponEliminaEls records que ens fan mal els llencem a la paperera...si mirem endavant, trobarem moltes petites coses que ens poden ajudar a fer via i ens faran companyia, perquè no ensopeguem amb algun fantasma del passat...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Els únics records, cicatrius i ferides que es poden obrir, que ens poden fer mal, són aquells que no hem sabut, volgut o pogut guarir adequadament. Per això volem fugir cap endavant, per la covardia de mirar enrere i veure que no ho hem fet bé. Les ferides correctament resoltes no en fan venir, de malsons.
ResponEliminaSenyors, els felicito per aquest espai atractiu i inquietant.
Martha
Hi ha no sé què semblança entre la vida i el so que fan en obrir les cremalleres.
ResponEliminaSalutacions i bona nit.
Fer net, això és el que hauríem de saber fer...
ResponEliminaDoncs sí, fer net, resoldre el passat, guarir-nos de les pors...el camí a un nou despertar.
ResponElimina