Lentament fas les últimes vagues
al nus que tot ho deslligarà,
mentre descabdelles una història
teixida fa molt, un dia, al carrer,
sota un malefici zíngar,
quan la llum del sol
encara no havia gosat
petonejar la blancor de la teva pell.
Les llàgrimes que van rodolar llavors
van segellar la realitat d'un compte enrere
19 de jul. 2011
15 de jul. 2011
Cremalleres
Ferides que costen de tancar,
cicatrius que s'eternitzen,
marques inesborrables,
no volgudes, ni esperades,
però presents al cos
com marques d'una mossegada,
com una cremallera tancada,
com el lacre d'una carta antiga,
com el volcà adormit
que comença a fumejar...
callem i deixem que dormi
no fos cas que las velles ferides
que encara tenim al cos
obrissin llurs cremalleres
i tornessin els dolors
i els mals pensaments,
la buidor i la por,
la solitud i la no son.
Mirem les cicatrius
i deixem-les com a record
del que mai més no volem.
14 de jul. 2011
Fora del cove.
La seva tendresa era infinita,
poruc i vergonyós,
pobre cadell,
tenia por de molestar els altres
o de ser rondinat per sa mare.
Mai ni un lladruc...
així el vam trobar,
arraulit fora del cove,
mort, fred, rígid,
amb una ganyota com un somriure
i, a les seves retines, la imatge:
la mare i els altres cadells
donant-li l'esquena.
poruc i vergonyós,
pobre cadell,
tenia por de molestar els altres
o de ser rondinat per sa mare.
Mai ni un lladruc...
així el vam trobar,
arraulit fora del cove,
mort, fred, rígid,
amb una ganyota com un somriure
i, a les seves retines, la imatge:
la mare i els altres cadells
donant-li l'esquena.
10 de jul. 2011
Fronteres
Raigs x,
ones sonores,
riures enllaunats,
princeses del poble,
finals de champions...
fronteres invisibles
que ens separen...
Les úniques?
ones sonores,
riures enllaunats,
princeses del poble,
finals de champions...
fronteres invisibles
que ens separen...
Les úniques?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)