Lentament fas les últimes vagues
al nus que tot ho deslligarà,
mentre descabdelles una història
teixida fa molt, un dia, al carrer,
sota un malefici zíngar,
quan la llum del sol
encara no havia gosat
petonejar la blancor de la teva pell.
Les llàgrimes que van rodolar llavors
van segellar la realitat d'un compte enrere
19 de jul. 2011
15 de jul. 2011
Cremalleres
Ferides que costen de tancar,
cicatrius que s'eternitzen,
marques inesborrables,
no volgudes, ni esperades,
però presents al cos
com marques d'una mossegada,
com una cremallera tancada,
com el lacre d'una carta antiga,
com el volcà adormit
que comença a fumejar...
callem i deixem que dormi
no fos cas que las velles ferides
que encara tenim al cos
obrissin llurs cremalleres
i tornessin els dolors
i els mals pensaments,
la buidor i la por,
la solitud i la no son.
Mirem les cicatrius
i deixem-les com a record
del que mai més no volem.
14 de jul. 2011
Fora del cove.
La seva tendresa era infinita,
poruc i vergonyós,
pobre cadell,
tenia por de molestar els altres
o de ser rondinat per sa mare.
Mai ni un lladruc...
així el vam trobar,
arraulit fora del cove,
mort, fred, rígid,
amb una ganyota com un somriure
i, a les seves retines, la imatge:
la mare i els altres cadells
donant-li l'esquena.
poruc i vergonyós,
pobre cadell,
tenia por de molestar els altres
o de ser rondinat per sa mare.
Mai ni un lladruc...
així el vam trobar,
arraulit fora del cove,
mort, fred, rígid,
amb una ganyota com un somriure
i, a les seves retines, la imatge:
la mare i els altres cadells
donant-li l'esquena.
10 de jul. 2011
Fronteres
Raigs x,
ones sonores,
riures enllaunats,
princeses del poble,
finals de champions...
fronteres invisibles
que ens separen...
Les úniques?
ones sonores,
riures enllaunats,
princeses del poble,
finals de champions...
fronteres invisibles
que ens separen...
Les úniques?
6 d’abr. 2011
amb tu
Sé que dorms,
et miro,
gaudeixo el ritme
de la teva respiració
serena,
profunda i màgica,
tal com ets tu.
M’emociono,
inspiro fons,
no somnio...
ja puc dormir.
1 de març 2011
vertigen
Des del cim
d'aquestes amables
escales de cargol,
miro avall, respiro,
estenc els meus braços
i em sotmeto al cridaner
somriure de les pedres.
d'aquestes amables
escales de cargol,
miro avall, respiro,
estenc els meus braços
i em sotmeto al cridaner
somriure de les pedres.
14 de febr. 2011
Poesia mòbil
Com un globus al cel,
un núvol a la mà d'un nen,
cavall d'orelles multicolors,
la taula esdevinguda aquari i granja:
poesia mòbil,
això ets tu.
un núvol a la mà d'un nen,
cavall d'orelles multicolors,
la taula esdevinguda aquari i granja:
poesia mòbil,
això ets tu.
9 de febr. 2011
Vida.
Aquesta vida, gota d'aigua
que ens acaricia enjogassada,
delerosa de complaure'ns;
aquesta vida,
que ens esgarrapa l'ànima
-a vegades.
que ens acaricia enjogassada,
delerosa de complaure'ns;
aquesta vida,
que ens esgarrapa l'ànima
-a vegades.
6 de febr. 2011
Tonalitats.
Per què m'agrada més
el mar sense lluïssor
que el mar brillant?
Tal vegada veus en els teus ulls,
reflectida dins l'iris dels núvols,
l'opacitat de totes les coses bones.
Guarda't la requincalla
per temps millors.
el mar sense lluïssor
que el mar brillant?
Tal vegada veus en els teus ulls,
reflectida dins l'iris dels núvols,
l'opacitat de totes les coses bones.
Guarda't la requincalla
per temps millors.
1 de febr. 2011
una gota de cel.
Aquest amor que t’arrossega
i tot s’ho emporta,
i una gota de cel ens ha caigut al damunt.
Per què passen els dies,
sense constància de les hores?
Quan vinguis demà,
tot serà nou llavors.
Aquest amor,
que fa embogir a qui el trasllada.
25 de gen. 2011
Melangia
Desfaig el cami cap a tu
endinsat en un anonimat
que la distància esborrona,
on el meus ulls pensívols
i els melangiosos caminars
desprenen imatges del
riu violaci que travessa
el teu món, impregnant-se
de vida i còdols,
en un camí sense retorn
endinsat en un anonimat
que la distància esborrona,
on el meus ulls pensívols
i els melangiosos caminars
desprenen imatges del
riu violaci que travessa
el teu món, impregnant-se
de vida i còdols,
en un camí sense retorn
cap a aquesta platja solitària,
exhibida, calmosa - o brava -
però sempre nodrida de tu .
exhibida, calmosa - o brava -
però sempre nodrida de tu .
23 de gen. 2011
neguit
Em desvetllo,
m'obsedeix la pregunta:
de quin material
estan fets els somnis?
Una antiga remor,
feta de polsim de fada,
trasllada el meu misteri
cap a altres móns obscurs.
Jo mateixa ignoro
l'origen del meu malson.
m'obsedeix la pregunta:
de quin material
estan fets els somnis?
Una antiga remor,
feta de polsim de fada,
trasllada el meu misteri
cap a altres móns obscurs.
Jo mateixa ignoro
l'origen del meu malson.
21 de gen. 2011
bosc de llums
Abraço el teu delit
i el faig meu
dins un bosc de llums,
em gronxo en l'abandó del teu record,
l'únic testimoni
de la nit
en què vaig fer l'amor
de la nit
en què vaig fer l'amor
amb una fada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)