6 de febr. 2011

Tonalitats.

Per què m'agrada més
el mar sense lluïssor
que el mar brillant?

Tal vegada veus en els teus ulls,
reflectida dins l'iris dels núvols,
l'opacitat de totes les coses bones.
Guarda't la requincalla
per temps millors.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

4 comentaris:

  1. onatge6 de febrer del 2011, a les 15:07

    Potser perquè sense lluïsor hi veus tots els matisos de les teves ninetes, i no hi ha cap reflex qeu t'enganyi...

    Des del far bona tarda.
    onatge

    ResponElimina
  2. Jesús M. Tibau7 de febrer del 2011, a les 19:22

    jo prefereixo esquitxos dellum

    ResponElimina
  3. Pilar8 de febrer del 2011, a les 19:50

    M'agraden els mirallets de llum, però potser perquè no conec l'opacitat de les coses bones de què parles. Gràcies per l'enllaç.

    ResponElimina
  4. somni i malson9 de febrer del 2011, a les 19:39

    la llum té sempre el seu costat fosc, o opac si més no... com el somni i el malson... però totes dues cares conviuen dins el mateix cos.

    Gràcies per les reflexions, bona nit i poesia

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)